Mercè Rodoreda va ser una escriptora molt important, gràcies a obres com: La plaça del diamant ,Aloma, Mirall trencat... Tot i que va haver de patir una vida molt tràgica, encara i així, va poder superar les seves dificultats i ho va aprofitar per inspirar-se i fer obres prestigioses per a la literatura.
Aquest treball ens ha suposat una nova manera de fer treballs, ja que l'hem fet tots plegats i digitalment fent servir eines que no havíem utilitzat fins ara, com per exemple: Google Docs, Dipity, Blogger...
Ens faria molta il·lusió fer més treballs com aquest, sobre altres autors, ja que em gaudit molt amb l'experiencia
Introducció
Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.
— Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat
Biografia
Mercè Rodoreda i Gurguí neix a Barcelona, al barri de Sant Gerva
si, el 10 d'octubre de 1908. De petita no es relacionava molt amb els nens de la seva edat perquè es va veure obligada a deixar l’escola per poder cuidar del seu avi. Ell, com a segon pare va ser el seu exemple de coneixement, va ser el pare de la seva escriptura i coneixença, en general i de Catalunya. A partir d’aquí pren la seva autonomia autodidacta. Als 20 anys es va casar amb el seu tiet Joan Gurgui i Guàrdia i van tenir un fill. Va col·laborar en moltes publicacions, fins que l’any 1938 va rebre el premi “Crexells” per la seva famosa obra “Aloma”. Després de la guerra es va exiliar a França i a Ginebra, però a finals dels anys 70 va tornar a Catalunya on finalment es quedarà a viure i se l’emportarà la vida definitivament.
Rodoreda de ben petita.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Joan Oller i Rabassa, Joan Mª Guasch, Mercè Rodoreda,
Mossèn Antoni Navarro, Joan Amade i el marit de la Mercè Rodoreda.
Perpinyà, 27 de Maig de 1935 - Jocs Florals.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Jordi Murià, Amàlia Casals, Agustí Bartra, Anna Murià i Anna Romaní,
a Villa Rosset, l'octubre del 1939.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
Altres Obres
Obres de Joventut
A aquesta etapa son les obres escrites abans de la guerra civil, del 1932 al 1938.
A les obres d’iniciació comença a desenvolupar novel-les que més tard milloraria, com per exemple:
- Un dia de la vida d’un home(1934)
- Aloma(1938)
Aloma va a ser revisada i reescrita a l’any 1969. Aquesta obra es una de les més importants de Mercè Rodoreda i parteix de la narrativa psicològica i simbòlica. A aquesta obra ja es començava a veure els trets característics dels seus personatge: dones que es converteixen en víctimes passives al mantenir relacions fortes amb els homes. La protagonista d’aquesta obra es una adolescent que entra al món dels adults arran d’una relació amb un home madur. Aquesta relació frustra a la protagonista de l’obra.
Obres de maduresa
Mercè Rodoreda va viure el tema de l’exili. Aquesta experiència va frustrar una mica la seva producció literària, i la va retornar a l’any 1958 amb la publicació de l’obra vint-i-dos contes, amb la qual va rebre el premi Víctor Català a l’any 1957. A l’any 1962 es va publicar la novel-la més important de Mercè Rodoreda, i amb la que es va començar a consagrar com una autora coneguda arreu del món, la plaça del diamant.
A aquesta obra ja es comencen a veure la importància dels símbols en l’obra de Mercè Rodoreda. A la plaça del diamant, es veu el procés de maduresa d’una dona i el context històric es troba des d’abans de la guerra civil espanyola fins a la postguerra.
L’última obra d’aquest període va ser El carrer de les Camèlies de l’any 1966, que va conseguir a arribar a lla radicalització dels trets més característics de la novel-la de Mercè Rodoreda. A l’obra s’aprecia el procés de maduresa d’una nena que viu la postguerra desprès de ser abandonada i esdevenir prostituta. Aquest llibre va conseguir el premi Sant Jordi l’any 1966.
Per últim apareix l’obra Jardí a l’any 1967, que des del punt de vista d’un jardiner, anuncia l’univers mític de la narrativa posterior.
Darreres obres
A aquest grup, la primera obra es La meva Cristina i altres contes de l’any 1967 que recull narracions on destaca el tema de la metamorfosi. A l’any 1974 sorgeix mirall trencat, que representa la culminació del seu procés narratiu. Un altre vegada sorgeixen els símbols i a més a més representa el pas del temps.
A l’any 1978 surt un recull heterogeni de contes i narracions.
A l’any 1980 surt Viatges i flors, que està integrat per dos escrits compostos en diferents èpoques. Al mateix any surt Quanta, quanta guerra....que de nou narra el viatge d’un noi jove fins que arriba a la maduresa. A aquesta obra destaquen els espais oberts, i de nou destaquen els símbols.
L’obra de la mort i la primavera de l’any 1986 va ser l’última i roman inacabada. De nou hi té un paper important els símbols, la mort, el món de ficció, un viatge cap a la maduresa i el món oníric.
A aquesta etapa son les obres escrites abans de la guerra civil, del 1932 al 1938.
A les obres d’iniciació comença a desenvolupar novel-les que més tard milloraria, com per exemple:
- Un dia de la vida d’un home(1934)
- Aloma(1938)
Aloma va a ser revisada i reescrita a l’any 1969. Aquesta obra es una de les més importants de Mercè Rodoreda i parteix de la narrativa psicològica i simbòlica. A aquesta obra ja es començava a veure els trets característics dels seus personatge: dones que es converteixen en víctimes passives al mantenir relacions fortes amb els homes. La protagonista d’aquesta obra es una adolescent que entra al món dels adults arran d’una relació amb un home madur. Aquesta relació frustra a la protagonista de l’obra.
Obres de maduresa
Mercè Rodoreda va viure el tema de l’exili. Aquesta experiència va frustrar una mica la seva producció literària, i la va retornar a l’any 1958 amb la publicació de l’obra vint-i-dos contes, amb la qual va rebre el premi Víctor Català a l’any 1957. A l’any 1962 es va publicar la novel-la més important de Mercè Rodoreda, i amb la que es va començar a consagrar com una autora coneguda arreu del món, la plaça del diamant.
A aquesta obra ja es comencen a veure la importància dels símbols en l’obra de Mercè Rodoreda. A la plaça del diamant, es veu el procés de maduresa d’una dona i el context històric es troba des d’abans de la guerra civil espanyola fins a la postguerra.
L’última obra d’aquest període va ser El carrer de les Camèlies de l’any 1966, que va conseguir a arribar a lla radicalització dels trets més característics de la novel-la de Mercè Rodoreda. A l’obra s’aprecia el procés de maduresa d’una nena que viu la postguerra desprès de ser abandonada i esdevenir prostituta. Aquest llibre va conseguir el premi Sant Jordi l’any 1966.
Per últim apareix l’obra Jardí a l’any 1967, que des del punt de vista d’un jardiner, anuncia l’univers mític de la narrativa posterior.
Darreres obres
A aquest grup, la primera obra es La meva Cristina i altres contes de l’any 1967 que recull narracions on destaca el tema de la metamorfosi. A l’any 1974 sorgeix mirall trencat, que representa la culminació del seu procés narratiu. Un altre vegada sorgeixen els símbols i a més a més representa el pas del temps.
A l’any 1978 surt un recull heterogeni de contes i narracions.
A l’any 1980 surt Viatges i flors, que està integrat per dos escrits compostos en diferents èpoques. Al mateix any surt Quanta, quanta guerra....que de nou narra el viatge d’un noi jove fins que arriba a la maduresa. A aquesta obra destaquen els espais oberts, i de nou destaquen els símbols.
L’obra de la mort i la primavera de l’any 1986 va ser l’última i roman inacabada. De nou hi té un paper important els símbols, la mort, el món de ficció, un viatge cap a la maduresa i el món oníric.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)